IQ – biografia

Quina és la diferència entre una banda i una banda de culte? Un carismàtic líder capaç de seduir l’audiència amb una sola mirada? Una ment mestra conduint els seus genis companys a la pura excel·lència? Un dedicat i fervent grup de seguidors durant més de tres dècades? Un directe excepcional combinant carisma dalt de l’escenari, veritables emocions i l’humor auto-irònic?

Sumeu-ho tot, afegiu un catàleg en el qual cada nova entrada es descriu com “l’última obra mestra” i s’obté IQ .

IQ

Ressorgint a partir de les cendres de les cendres de “The Lens” el 1981, la formació original de Peter Nicholls, Michael Holmes, Martin Orford, Paul Cook i Tim Esaú van formar una banda aconseguint l’impossible – la combinació d’estils tan diversos com el prog, el punk, jazz i fins i tot reggae. El seu primer àlbum de cassette , després reeditat com “Seven Stories into 98”, segueix sent un excel·lent exemple.

Els seus dos primers vinils “Tales From the Lush Attic” i “The Wake” es van guanyar ràpidament l’estatus de clàssics en la nova onada de rock progressiu britànic. Aviat, la banda es va convertir en una habitual del mundialment famós Marquee Club de Londres, realitzant més de 200 concerts cada any al Regne Unit i guanyant-se un fort i molt addicte grup de seguidors.

Després de signar amb Polygram van gravar “Nomzamo” amb el debut del nou vocalista, Paul Menel, i el single “Promises” que va arribar molt amunt en les llistes holandeses. Vingueren gires per Europa i l’àlbum “Are you Sitting Comfortably”, però poc després Menel i el baixista Tim Esaú van deixar la banda.

El que podria haver estat el final era en realitat un altre principi. Nicholls va tornar a reunir-los i van ser rebuts de nou amb entusiasme en els concerts a Londres i París. Alhora GEP (la primera discogràfica dedica exclusivament al rock progressiu) va ser fundada pels músics i socis d’IQ i van editar l’àlbum debut de rareses “J’ai Pollette d’Arnu”.

El 1993 l’àlbum de reaparició d’IQ “Ever” va emocionar fans vells i nous amb una moderna però a la veda tradicional interpretació del rock progressiu. El disc els va portar a fer una increïble gira pel Regne Unit i Europa, incloent actuacions en aclamats festivals dels EUA i Amèrica del Sud.

El 1997, IQ llança “Subterrenea”, un àlbum conceptual de tall clàssic amb un visió molt fresca, que va sorprendre als crítics i aficionats per igual. Portat als escenaris amb un impressionant espectacle visual, amb llums mòbils, pantalles, pel·lícules i acció teatral, va establir les normes no només per IQ, sinó també per a tots els altres grups dins el panorama del rock progressiu.

Just quan tothom pensava que IQ no podia anar més lluny, una vegada més la banda va convèncer al públic amb tot el contrari: “The Seven House” (2000) i “Dark Matter” (2005) són joies musicals, amb algunes de les cançons més potents que IQ han escrit mai. El seu últim àlbum, “Frequency” de 2009, va marcar una altra fita en la seva excepcional carrera musical i es va presentar a una gran audiència al Regne Unit, Alemanya, Holanda i els EUA .

2010 va marcar el 25 aniversari del clàssic àlbum de IQ “The Wake” i es va celebrar a una edició de luxe d’edició limitada molt especial d’aquest fantàstic àlbum.

I per últim, però no menys important, IQ ha començat a escriure nou material…

0 Comentarios

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*